LA HISTÒRIA INTERMINABLE

___ Leipziger Ballet. Director artístic: Uwe Scholz. ___

# "Die Grosse Messe".

# Coreografia, escenografia ivestuari: Uwe Scholz.

# Música de Mozart, Thomas Jahn, György Kurtág, Arvo Pärt, cant gregorià.

# Textos: Paul Celan.

# Barcelona, Liceu, 28 de juny. ___

___ DE MARTA PORTER ___

___ De prepotent i interminable es podria qualificar la coreogra-fia que Uwe Scholz ha fet de la Missa en do menor de Mozart. Lesdues hores i quart sense descans que va durar l'espectacle, enquè a més a més de la Missa Scholz hi va voler inserir fragments de música contemporània i gregoriana, van ser més del que elpúblic podia aguantar. ___

___ L'obra comença amb una interpretació pura i dura de lamúsica de Mozart. És a dir, el cos de ball interpreta els fragmentscorals, les veus solistes estan ballades per ballarins solistes iquan hi ha un joc de veus entre el cor femení i el masculí, elcoreògraf fa el mateix amb el cos de ball de dones i d'homes. Ésa dir, cadascú trasllada a moviments la part cantada ressaltantl'estrutura interpretativa de l'obra de Mozart, tot plegat ajudatpel joc de llums, que canvia de colors més càlids al blanc brillantdepenent de si es tracta de pianos, andantes o vivaces. ___

top

___ Si la cosa hagués quedat aquí, hauria estat un espectacle cor-recte, sense ser espectacular, però amb molt bona tècnica exe-cutora per part dels ballarins del Ballet de Leipzig i una coreo-grafia que tot i reiterativa i superficial - en cap cas aconsegueixla complexitat dramàtica ni estructural de l'obra de Mozart - eraagradable de veure. Però Scholz va voler anar més enllà i va in-tercalar entremig de la Missa esquetxos contemporanis. Del blancdel vestuari passa al negre, de la lluminositat a la foscor, del'espaidiàfan als obstacles, de l'eteri al món real. En aquest espai hi hapetits fragments plens d'ironia que permeten a l'espectador re-laxar-se i dibuixar un somriure, però també moments caòtics,com en la dansa del foc, i altres de monòtons, amb els poemes de Celan. Malgrat la funció de fer de contrapunt terrenal a unaobra tan espiritual, la barreja no va funcionar. I, per acabar-hod'adobar, el coreògraf acaba l'espectacle amb un llarguíssimfragment en què primer els ballarins vestits de carrer i assegutsa terra ens conviden a escoltar una de les obres magnes de la li-teratura musical universal. Sense aquest final, probablement nos'haurien escoltat els aplaudiments irònics del públic demanantque s'acabés un espectacle que es va fer etern, ni els xiulets finals. ___

___ En sortir, més d'un es preguntava si Scholz volia repetir l'arxiconeguda teoria dels 70 que diu que el silenci - o l'ab-sència de coreografia - també és art, o, encara pitjor, si ens vatractar a tots d'incultes i ens va fer escoltar la Missa de Mozarta consciència per si mai abans no havíem copsat la grandiositat d'aquesta obra. Amen. ___

top

Quelle: http://www.avui.es